Hem arribat al final de l'aventura, Mizrael és una carcassa morta, la seva ànima arrencada per la mossegada de l'espasa maleïda i el seu cos abandonat enmig del seu cau junt els seus guardaespatlles. Ara és el moment en que els aventurers han de destruir per sempre més la bevedora d'ànimes , lliurant el mon d'aquesta càrrega definitivament. La masmorra és plena de cossos morts, però encara hi ha un reducte de monstres, atrinxerats a l'última estança, esperant la última càrrega dels herois.
Un cop més Andira lidera l'atac, i obre pas a Nanuk i Tetherys amb un pluja de conjurs, que després es converteix en una pluja de cops d'espasa i fletxes. Quan s'aturen a respirar als peus dels herois hi ha 3 esquelets, un fetiller i dos homes bèstia. Rera, Karnon segueix cobrint la rereguarda, seguint la resta de companys i matxucant tothom qui s'apropa: un alatallant passa massa a prop i acaba amb el cap esclafat contra el terra, Karnon fa una rialla que ressona per tota la masmorra. Els monstres que encara resisteixen es tornen com poden però la moral està sota mínims i l'avenç dels herois sembla imparable.
Un cop més, Andira obre pas destruint un home bèstia, aquest cop però, Nanuk enlloc de fer servir l'espasa per matar, la llença dins del pou, on l'espasa és absorbida i amb una enorme explosió el pou comença a fer tremolar tota la masmorra. Els monstres es dispersen, desconcertats, corrent cap una banda i l'altra, fugint com poden. Andira, Nanuk, Karnon, i Tetherys corren cap el glif més proper i d'un salt es planten a l'exterior de la masmorra sense mirar enrere. El soroll dels despreniments i la pols encegadora ja queda lluny, poc a poc els herois respiren tranquils, i comencen a riure. Decideixen que una bona cervesa al poble més proper seria el més adequat per acabar de refer-se i celebrar la victòria un cop més.
Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada