Tercera part de la
aventura: Andira mà Rúnica, Karnon el Yeti, Nanuk el bàrbar, i Tetherys
l’arquera, intenten lliurar al mon del Dimoni Mizrael amb una espasa maleïda,
que després hauran de destruir també.
Nanuk, recuperat de
les greus ferides de la mantícora, salta a través del portal i agafant
embranzida decapita d’un sol cop d’espasa la mantícora que restava i un home
bèstia. Els caps rodolen per la sala... El líder rugeix a la manada, intentant
recuperar-los de la sorpresa, però el seus crits es tornen udols de dolor quan
Andira el carbonitza fins els ossos, deixant una pudor a carn i pel cremats que
se sent per tota la masmorra. El pànic es pot veure en els ulls dels homes
bèstia, i Karnon, recuperat gràcies al poder de l’escarabat màgic, aprofita i
esclafa dos homes bèstia més, trencant-los com si fossin ninos. Quan tot sembla
que ha acabat, dues fletxes travessen la sala, una es clava a l’esquena de
l’últim home bèstia que intenta fugir i l’altra passa més enllà, enfonsant-se
profundament en el gos infernal que s’amagava al passadís, deixant-lo estès a
terra. Una somrient Tetherys recarrega l’arc, junt al portal. En uns segons la
sala ha quedat neta, només els herois dempeus, rodejats de monstres morts, per
un moment, es prenen un descans, creuen les mirades, i somriuen. El moment és
interromput quan un parell d’esquelets treuen el cap per la cantonada, disparant
dues fletxes, una d’elles es clava al costat de Karnon, que molest es gira per
enfrontar-s’hi.
Andira llença un
raig d’energia pura cap a l’esquelet, que queda envoltat de flames i cau a
terra, només per tornar-se a aixecar segons després com si res, davant la
mirada incrèdula de tothom. Karnon
carrega contra el mateix esquelet, destrossant-lo aquest cop sí, i aprofitant
l’embranzida, colpeja el líder home bèstia, qui no sembla immutar-se i respon
amb un rugit desafiant. Menys sort te l’home bèstia junt a ell, qui cau
travessat per les fletxes de Tetherys. Enrere, Nanuk aprofita i trenca un altre
segell màgic, que fa brillar l’espasa amb més força encara.
El líder home bèstia, veient els cossos
destrossats dels seus antics companys de manada entra en un estat de ràbia i
ataca Karnon, qui no pot evitar rebre tot de cops d’urpes i mossegades que el
deixen molt malferit i sagnant. Veient la oportunitat, el fetiller llença un
parell de projectils d’energia que malmeten encara més Karnon, fent-lo trontollar.
A l’altra banda del passadís, l’espasa reclama l’energia vital de Nanuk, moment
que la Naga aprofita per treure el cap per la cantonada i llençar-li un conjur,
ferint-lo lleugerament. Nanuk li llença una mirada que promet una mort propera.
Andira, bocabadada
davant la força demostrada pel líder home bèstia, no encerta les paraules i el
conjur que llença no te cap efecte. Karnon, molt al contrari, desfoga tota la
seva ràbia en el líder, colpejant-lo amb la porra fins a matxucar-lo,
deixant-lo estès a terra, on segueix colpejant-lo fins que el cos queda fet a
miques. Tetherys s’acosta a Andira i a Karnon, quan un mag surt per la
cantonada.- Compte! – exclama Tetherys. La reacció d’Andira no pot ser més
ràpida i letal: el mag encara no ha acabat de pronunciar el seu conjur i unes
flames blaves l’envolten i el consumeixen en un no-res, sense crits, sense
dolor, només una pila de cendres. En una altra sala, Nanuk s’enfronta a la
Naga. L’espasa intenta una i una altra vegada trobar el cap del monstre, però
els reflexes de la Naga estan per sobre dels cops de Nanuk. Poc a poc el cos
del bàrbar va sent rodejat per les anelles, immobilitzant-li les cames i
lentament esclafant-lo.
La Naga acosta el cap per rematar-lo d’una mossegada –
Ja etsss meu- diu. – No! – interromp Nanuk – Tu ets meva – L’espasa dibuixa un
arc a l’aire, enfonsant-se en el cap de la Naga profundament. Nanuk s’obre pas
a través del cos de la Naga com qui talla un arbre, un cop rere un altre. Els
trossos encara es convulsionen al terre mentre el bàrbar s’allunya, banyat en
sang.
Andira, Tetherys i
Karnon avancen fins una cantonada, on Andira els atura amb un gest. – Aranyes-
diu, i tot seguit llença un raig d’energia que les aranyes esquiven.
Alertades,
aquestes avancen, la primera es troba amb una fletxa travessant-li el cap abans
de poder ni atacar, la segona, fent servir el cos de la seva companya de
cobertura, esquiva un segon raig d’energia de Andira i la fereix, inoculant-li
verí, deixant una ferida amb un color verdós molt lleig. Nanuk, a l’altra
banda, corre per la masmorra, i nota una fiblada a les costelles, fruit de la
maledicció de l’espasa. –M’he de donar pressa- pensa.
Tetherys corre fins
la porta que fa cantonada i en obrir-la troba un munt de monedes d’or que
cobreixen dues runes de pedra. Tant bon punt s’ha omplert les butxaques de
monedes trenca els dos segells, que brillen durant uns segons i s’apaguen com
havien fet els altres. Rere d’ella, Andira avança i projecta una flamarada que
devora l’aranya que quedava viva, assegurant la posició. Al seu costat se situa
Karnon, qui somriu i aprofita la calma per beures una poció i respirar una
mica. Nanuk, per la seva banda, segueix corrent per reunir-se amb la resta del
grup, agafant una poció del terra que algun aventurer menys afortunat deuria
perdre. De sobte l’espasa comença a emetre una llum molt intensa, tremolant de
poder, emanant poder en forma d’un halo vermellós i Nanuk l’ha de subjectar amb
més força. El bàrbar traga saliva – M’he de donar pressa –pensa mentre mira
l’espasa.
Els nostres herois
corren per la masmorra, ara sospitosament buida, dirigint-se cap a la porta que
guardava el gegant. Karnon obre la porta lateral a Nanuk, que la travessa
corrents, quedant tots dos junt a Tetherys a l’encreuament.
– On és Andira?-
pregunta Nanuk.
– A creuat un dels
portals mentre veníem cap aquí, pocions suposo – respon Tetherys.
Mentrestant, i
sense que els nostres herois sospitin res, el Senyor Suprem fa servir la seva màgia negra per aixecar els cossos morts dels servents que no han tingut sort
en vida.
Andira torna
ràpidament, carregada de pocions, i Karnon decideix fer el mateix,
desapareixent d’un salt dins el portal. Andira, Nanuk i Tetherys queden davant
la porta, junt a l’enorme cadàver del gegant, mort fa estona.
El Senyor Suprem
segueix aixecant esquelets en la llunyania.
Andira, Nanuk i Tetherys es miren entre ells i preparen les armes amb nerviosisme.
- Esperem Karnon, no?-
xiuxiueja Tetherys. Andira i Nanuk assenteixen.
Al poc, el portal s'activa, i apareix Karnon.
- Endavant! – crida
Andira, donant una puntada de peu a la porta. Un click sona immediatament i un
escarransit núvol de gas surt del terra i sense ni cobrir el peus d’Andira es
comença a dispersar ràpidament, sens dubte una trampa en mal estat. Un vent
gemega sobtadament, i una veu cruel al final de la sala parla: Com goseu portar
aquesta espasa aquí, us destruiré per la vostra insolència!
Dos homes bèstia es
llencen sobre Andira, ferint-la i desconcentrant-la del conjur que estava
preparant. Un d’aquests és abatut immediatament per una fletxa i l’altre per un
cop d’espasa de Nanuk, deixant la via oberta a Karnon, qui agafant embranzida
entra i connecta un fortíssim cop al pit de l’Ogre al centre de la sala, abatin-lo. Contra tot pronòstic, aquest es torna a aixecar i amb un rugit
envia d’un sol cop a Karnon de tornada volant damunt de la resta de companys,
quedant fora de la sala. Mentrestant, la resta de guardaespatlles de Mizrael es
llencen sobre Nanuk i Andira, que aturen tots els atacs amb facilitat, fins i
tot interceptant i fulminant un Alatallant, que acaba incinerat als peus d’Andira.
Lluny d'aquest combat, dos fetillers arriben per liderar els esquelets aixecats pel Senyor Suprem.
