La miniatura de Zargod, l'apòstol obscur de Hashut, va ser esculpida per Anno, un dels col·laboradors de la publicació de nans del caos Word of Hashut el 2009. S'ha de dir que va ser el meu general pel Setge que vam realitzar a Cap d'Any.
 |
| Zargod, Dark Apostle of Hashut |
Aquí us deixem la seva història.
"Si vius seguint la guia de Hashut no rendiràs el teu esperit i mantindràs el teu honor intacte. La integritat ho és tot i això fa que un sigui invencible a la batalla. No sabràs lo fort que ets, però et farà cruel i despietat amb l'enemic i Hashut et somriurà."
"If you will live following the ways of Hashut you will not surrender your spirit and you will maintain your honor intact. Integrity is everything and it renders one invincible in battle. You do not know how strong you are, but in addition you will be cruel and pitiless towards your enemy and Hashut will smile upon you."
Al costat fosc, l'ombra de la Torre Negra de Zharr Naggrund, amagada sota la plana de Zharrduk, es troba la guarida de Zargod, un dels odiats i temuts senyors de la guerra dels Dawi Zharr, un veritable Fill de Hashut. Tot i ser important i d'un dels llinatges més nobles de Zharr Naggrund Zargod està molt lluny de qualsevol paper polític. Ara viu sol, com un ermità dins una vella mina abandonada moltes milles al sud de la Torre Negra. Les raons d'això són uns llaços estrets amb el seu passat fosc que es perd en la llegenda. Ell encara es manté alçat i és l'apòstol més inflexible i fidel de Hashut.
On the dark side, the shadow of the black Tower of Zharr Naggrund, hidden under the plain of Zharrduk, finds the dwelling of Zargod, one of the hated and feared Dawi Zharr Lords of the war, a true Son of Hashut. Although important and from one of the noblest lineages of Zharr Naggrund. Zargod however is far removed from any political role. He now lives alone, like a hermit within an old abandoned mine many miles to south of the Black Tower. The reasons for this are closely ties to his past, a dark past that is lost in legend. He still stands tall and is the most unyielding and faithful apostle of Hashut.
Els esdeveniments en qüestió relacionats amb Zargod són del període immediatament posterior a l'últim gran aixecament dels Orcs Negres en rebel·lió contra els seus mestres i creadors Dawi Zharr. Aquesta rebel·lió hauria enderrocat als Dawi Zharr si no fos per la traïció dels Hobgoblins. Aquest esdeveniment va deixar debilitat fins i tot al poderós Imperi de Dawi Zharr i encara s'estava recuperant de les profundes ferides que va deixar aquest terrible conflicte intern durant molts anys.
The events in question concerning Zargod is the period immediately following the last great uprising of Black Orcs in rebellion against their Dawi Zharr masters and creators. This rebellion would have toppled the Dawi Zharr if not for the treachery of the hobgoblins. This time left even the mighty Empire of Dawi Zharr weakened and was recovering from the deep wounds left by that terrible internal conflict for many years.
En aquest moment, Zargod era un guerrer respectat i va servir, juntament amb els seus quatre germans, a l'honorable tasca de guardaespatlles del Magus Suprem Harzac, un dels fetillers més antics dels Dawi Zharr. On sigui que anava Harzac, els cinc guerrers nans coneguts com els apòstols de Hashut el seguien com una ombra, matant sense pietat a qualsevol que s'atrevís a acostar-se al seu senyor. Comparat amb altres nans, Zargod era un gegant, increïblement alt i desenvolupat, tant que li deien El Gegant de Hashut; podia veure's cara a cara amb els humans com a iguals, sense tan sols mirar cap amunt, això va ser una benedicció i una font d'orgull per al nan. De tots els germans, no només era el més poderós, sinó fins i tot el més devot en la batalla, mostrant una ferocitat en el camp de batalla sense igual. Les seves guerres van deixar un rastre de sang i mutilacions. Però quan Harzac va entrar en batalla, els cinc mai van estar a més de quinze passos del Magus Suprem.
At that time Zargod was a respected warrior and served, along with his four brothers in the honored role of bodyguard of the Supreme Magus Harzac, one of the eldest Sorcerers of the Dawi Zharr. Wherever Harzac went, the five dwarf warriors known as the Apostles of Hashut followed him like a shadow, killing without mercy anyone who dared get closer to their master. Compared to other dwarfs Zargod was a giant, incredibly tall and developed, so much so he weas called The Giant of Hashut; seeing eye to eye with humans as equals, without ever looking up, this was a boon and a source of pride to the dwarf. Of all the brothers, he was not only the most powerful but even the most devout in battle, showing a ferocity on the battlefield that was unmatched. His wars left behind a trail of blood and mutilation. But when Harzac went into battle, the five were never more than fifteen steps behind the Supreme Magus.
Durant una violenta guerra contra els Skavens, la fortalesa de Ghorak, baluart estratègic al nord de la gran plana de Zharrduk, va ser assetjada; creant un punt mort que a la llarga seria molt avantatjós per a la força assetjant.
During a violent war against the Skaven, the fortress of Ghorak, strategic outpost north of the great plain of Zharrduk, was besieged; creating a stalemate that in the long run would very advantageous to the besieging force.
Harzac, va pensar que tenia el deure de quedar-se per defensar la Torre Negra i era conscient del moment precari del seu poble. Després d'una acurada deliberació, va decidir abandonar la seva posició. Com a líder d'un grup d'elit de nans i escortat pels seus fidels apòstols, va atacar a l'exèrcit Skaven a través d'una antiga mina amb la intenció de sorprendre els Skavens per darrere. Però els traïdors homes rata són experts en excavació per naturalesa i ja havien descobert aquest camí i pres les precaucions necessàries per aturar aquest assalt. De fet, quan Harzac i el seu seguici van emergir de túnel, van ser atacats per una multitud d'enemics de tots costats i ràpidament van delmar a la petita contingent. En el camp de batalla només el poderós bruixot i els seus fidels apòstols van romandre vius, envoltats per les estridents hordes de Rata Cornuda. Entre les files d'aquesta escòria va aparèixer un comandant Skaven; aquest va aturar l'atac final que hauria aixafat als supervivents per interrogar-los i parlamentar, encara que no era necessari que es realitzés. Parlant amb els Apòstols, el senyor de la guerra Skaven els va donar l'oportunitat d'escapar, però a canvi volia la vida del fetiller.
Harzac, thought he had the duty to remain to defend the Black Tower and was aware of the precarious moment of his people. After careful deliberation he decided to abandon his position. As the leader of an elite group of dwarfs and escorted by his faithful apostles he attacked the Skaven army through an old mine with the intent to surprise the Skaven from behind. But the treacherous rat men are burrowing experts by nature and had already discovered this way in and took the necessary precautions to halt such an assault. In fact, when Harzac and his entourage emerged from the tunnel they were attacked by a multitude of enemies from all sides and quickly decimated the small contingent. On the battlefield only the powerful sorcerer and his faithful apostles remained alive, surrounded by the chittering hordes of Horned Rat. Among the ranks of those scum came forward a the Skaven commander; he halted the final attack that would have crushed the survivors in order to interrogate then and parley, although no parley need take place. Speaking to the Apostles the Skaven warlord gave them the opportunity to escape, but in exchange for the life of the sorcerer.
Després d'uns segons de vacil·lació i sota la mirada incrèdula de Zargod, un rere l'altre dels seus quatre germans van abaixar les seves armes i es van allunyar lentament pel túnel d'on havien vingut.
"Per a mi, la vida d'un dels fills de Hashut val mil esclaus. Però quan un Dawi Zharr traeix al seu poble en un acte de covardia, mereix que el matin sense pensar-ho dues vegades perquè és tan inútil com un solitari esclau... "
After a few seconds of hesitation and under the incredulous eyes of Zargod, one after another of his four brothers laid down their arms and slowly moved away through the tunnel from where they came."To me, the life of one of the children of Hashut is worth a thousand slaves. But when a Dawi Zharr betrays his people in an act of cowardice he deserves to be killed outright with nary a second thought for he is as worthless as a single slave…"
Amb la traïció dels seus germans, Zargod es va enfurismar tant que no va poder pronunciar una paraula davant l'acte sense precedents dels covards. Instintivament, va vessar totes les seves frustracions llançant-se a tota velocitat contra l'enemic. Abans que cap dels Skavens pogués reaccionar, Zargod estava entre ells amb una destral a la mà. En un tancar i obrir d'ulls havia travessat netament al Senyor de la Guerra Skaven tornant-se berserk. Va matar a la primera fila de Skavens i aviat a molts més. Però massa ràpid va ser envoltat per una gran quantitat d'oponents i es va retirar per acostar al seu mestre. Mentrestant, Harzac va mantenir a ratlla a la resta dels Skavens amb encanteris devastadors. No va ser suficient; tot i l'heroica defensa Zargod, els Skavens s'estaven acostant. Harzac al seu torn va detonar un encanteri final que el va consumir a ell i als nombrosos Skavens pressionant l'atac. La força de l'explosió va llançar a Zargod lluny deixant-lo inconscient.
With the betrayal of his brethren Zargod was so enraged that he could not utter a word in the face of the unprecedented act of the cowards. Instinctively he poured out all his frustrations by throwing himself lightning quick at the enemy. Before any of the Skaven could even react Zargod was amongst them with an axe in hand. In the blink of an eye he had cut cleanly through the Skaven Warlord and in turn went berserk. He slew the first row of Skaven and soon many more. But all too quickly he was surrounded by a large number of opponents and withdraw to near his master. Harzac meanwhile kept at bay the rest of the Skaven with devastating spells. It was not enough; despite the heroic defense by Zargod, the Skaven were closing in. Harzac in turn detonated a final spell that consumed him and the numerous Skaven pressing the attack. The force of the explosion hurled Zargod clear, but knocked him unconscious.
No va passar molt temps abans que Zargod recuperés la consciència. Era de nit i ja no sentia cap soroll amunt. Encara que va resultar ferit en diverses parts del seu cos, l'Apòstol va poder escalar el penya-segat i tornar a la superfície. Sota la resplendor espectral de la lluna plena, Zargod va trobar les restes del seu senyor, destrossats per una poderosa explosió i, al seu voltant, les restes dels Skavens. El poderós fetiller s'havia sacrificat en una terrible explosió per provocar la destrucció del màxim possible d'enemics.
It was not long before Zargod regained consciousness. It was night and he no longer heard any noise from above. Although he was wounded in several parts of his body, the Apostle was able to climb the cliff and return to the surface. Under the spectral glow of a full moon Zargod found the remains of his master, torn apart by a powerful explosion and all around him the remnants of the Skaven. The mighty sorcerer had sacrificed himself in a terrific explosion in order to bring about the destruction of the largest number of enemies possible.
Iracund més enllà de tota imaginació pel que va succeir, Zargod va caure en un estat de confusió que va ser tan gran que va perdre tota la raó imposada per la pressió de la crua emoció de venjança que va establir per Zharr Naggrund. Zargod tornar a la ciutat sense ser reconegut i va entrar al gran temple de Hashut. Un cop allà, va saber que una nova ofensiva dirigida pels seus germans finalment havia escombrat a l'exèrcit Skaven.
Upset with rage beyond all imaging as to what happened Zargod fell into a state of confusion which was so great as to lose all reason bidden by the pressure of the raw emotion of revenge he set form for Zharr Naggrund. Zargod made his way back into the city without being recognized and entered the great Temple of Hashut. Once there he learned that a new offensive led by his brothers had finally swept away the Skaven army.
Les notícies no van disminuir el seu odi i ràbia i es va tornar encara més incontrolable quan va descobrir que els quatre Apòstols havien difós la falsa notícia de la seva mort.
Zargod es va amagar darrere de la gran estàtua de Hashut, la més gran del temple i va esperar el retorn dels traïdors. Una vegada que van travessar el llindar del claustre, Zargod va fer un pas endavant ignorant les seves frases de disculpa i sorpresa. Es va llançar contra ells amb totes les seves forces.
The news did not lessen his hatred and rage and it became even more uncontrollable when he discovered that the four Apostles had spread the false news of his death.
Zargod hid himself behind the great statue of Hashut, the largest in the temple and waited the return of traitors. Once they crossed the threshold of the cloister, Zargod stepped forward ignoring their half-sentences of apology and surprise. He launched himself at them with all his strength.
L'enfrontament va ser terrible i cap dels guàrdies del temple, ni tan sols els Centaures Toro es van atrevir a intervenir per separar el remolí de fulles i sang. Impulsat per la ira que el devorava des de dins i malgrat la pèrdua del seu braç esquerre, Zargod va aconseguir el seu objectiu: matar els quatre germans, traïdors al seu senyor assassinat.
"Jo tenia germans, i quan estàvem units i eren fidels a Hashut els considerava la meva família. Ells van perdre aquesta fe, només vaig veure els oponents aquell dia, oponents que volia matar. No tinc remordiment pels caiguts, no més del que un sent després de matar un enemic odiat. Els meus germans se n'havien anat feia molt de temps, només els enemics estaven davant meu aquell dia ... "
The clash was terrible and none of the guards of the temple, not even the Bull Centaurs dared to intervene to separate the whirlwind of blades and blood. Driven by anger that was devouring him from within and despite the loss of his left arm Zargod succeeded in his aim: slaughtering all four brothers, traitors to their slain master.
"I had brothers, and when we were united and faithful to Hashut I considered them my family. They lost that faith, I only saw the opponents that day, opponents I wanted to slay. I have no remorse for the fallen ones, no more than what one feels after killing a hated enemy. My brothers were long gone, only enemies stood before me that day…"
Oficialment es va difondre que els Apòstols, després d'una nova ofensiva contra els Skavens, havien donat les seves vides per defensar la ciutat i aquesta història ràpidament va esdevenir un fet acceptat. Però la veritat de Zargod i la seva dedicació a la causa de Hashut no va ser suficient per a justificar el seu comportament: els fetillers suprems van decidir exiliar-lo, llevant-li tot el seu poder.
Tot i el nom, els Apòstols de Hashut són ara un record llunyà. L'ombra de Zargod continua la seva batalla a favor dels Nans del Caos, eliminant silenciosament a qualsevol que s'atreveixi a travessar la frontera sud de la torre negra Zharr-Naggrund.
Officially it was spread that the Apostles, after a new offensive against the Skaven, had given their lives to defend the city and that story quickly became accepted fact. But the truth of Zargod and his dedication to the cause of Hashut was not sufficient to justify his behavior: the elder Sorcerers decided to banish him, taking away all of his power.
Despite the name, the Apostles of Hashut are now a distant memory. The shadow of Zargod continues its battle in favor of the Chaos Dwarfs, silently eliminating anyone who dares to cross the southern borders of the black tower Zharr-Naggrund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada