dijous, 9 de juliol del 2015

Mordheim: Shadow Warriors Band WIP (1)

Recentment he estat introduït a un grup de jugadors nous que volien començar una campanya de Mordheim i al provar una partida vaig pensar que seria bona idea per expandir la meva col·lecció de miniatures i gaudir d'un nou joc.

Ara fa unes setmanes que estic treballant amb la meva banda de Mordheim: els Elfs de les Ombres. Vaig decidir comprar la banda original del Joc, esculpida per Mike McVey abans de deixar Games Workshop.


Com que vull fer servir les miniatures per l'Armies of Arcana vaig decidir fer servir les bases de 25mm, cosa que dona més espai a la miniatura.


Els meus Elfs formen part de l'Aliança de Arnorath i vesteixen de vermell. Al ser Elfs de les Ombres he decidit donar-lis un toc més fos i fer servir el Gore Red enlloc del Blood Red com a base. 






A més de la banda original he afegit com a Teixidor de les Ombres un mag de Games Workshop que te un cristall d'Annuli conversionat. El bàcul ha estat substituït per un braç d'arquer de la capsa de regiment.

Com que volia que fossin exploradors he pintat gran part de l'armadura, incloent els cascs amb color Cuir.







La cota d'escames de l'Heroi l'he pintat amb el Chaos Red de The Army Painter per simular una armadura de Cuir fosc.





Aquestes son les miniatures just abans del Dipping.






Un cop donat el Dipping.






I després del Antishine.





És bo el resultat? 

A pròximes entrades ensenyaré com he fet les bases amb pedra bruixa i com he pintat el mag.


dijous, 11 de juny del 2015

Warhammer Townscape

Seguint una mica amb el tema de l'escenografia, tinc pendent un projecte de fa temps: construir una ciutat per Warhammer. No és que tingui només Warhammer en ment a l'hora de fer servir els edificis, però sempre m'ha fet il·lusió tenir-ne un bon munt, on poder escollir, i si es dona el cas, poder fer un escenari urbà. El cas és que ja fa uns anys, buscant escenografia per a les meves partides de rol, hem vaig submergir en totes les webs d'escenografia de paper que vaig poder, i un bon dia vaig trobar això:


Warhammer Townscape és una joia dels 80', és un d'aquestes coses que avui en dia et sorprendria trobar, ja no es porta fer aquest tipus de suplements, i donat l'abast d'internet poques empreses faran l'esforç econòmic d'imprimir i distribuir material d'escenografia de paper.
A Townscape trobem 46 pàgines d'on es poden extreure uns 39 edificis, alguns combinables entre sí, i podem crear tota una ciutat del no-res. Només s'han de retallar de les làmines i en unes quantes tardes podem tenir un bon munt d'escenografia, o si sou uns quants amics en un parell de tardes ho podeu tenir tot fet. El llistat d'edificis inclou (ho poso en anglès donada la dificultat que tinc per traduir certes paraules):
1. Farmhouse  2. Gatehouse  3. Large House  4. Watermill  5. Wooden Bridge  6. Shack
7. Store  8. Shed  9. House with veranda  10. Tall house with veranda  11. Low house
12. Dairy  13. Tower house  14. Dog Kennel  15. Rough Inn  16. Windmill  17. Toll Booth
18. Half-timbered House  19. Half-timbered Cottage  20. Stone Barn  21. Watch Tower
22. Stone Bridge  23. Ruins  24. Town hall  25. Tavern  26. Manor House  27. Cottage
28. Customs House  29. Hovel  30. Stable  31. Temple  32. Jail  33. Gabled House
34. Work Shed  35. Tower  36. House  37. Latrine  38. Tent 1  39. Tent 2


Són un bon munt oi? Jo cada cop que miro el suplement tinc un petit orgasme, imaginant tots els edificis dins de la vitrina o damunt la taula, amb aventurers, guàrdies de ciutat i monstres movent-se entre les cases.


Els edificis, però, no serveixen per una bona partida de Mordheim, ja que a no ser que els modifiquem, no estan pensat per poder-hi jugar dins. Són més aviat un escenari on un pot moure's al voltant, tot i que a mi ja m'agraden així.
El podem trobar a Amazon o a Ebay si el volem comprar original, tot i que hi ha un bon munt d'enllaços web que et permeten tenir-ho en un moment i gratis. Així de pas podem mirar d'altres webs amb bona escenografia de paper per imprimir, iens poden donar idees per muntar escenaris o partides.

O sigui que si voleu edificis per les vostres partides de fantasia medieval ja sabeu: impressora a color, cartró de cereal, cola de barra i tisores i molts ànims, que hi ha molt a retallar!




dimecres, 20 de maig del 2015

Introducció a Necromunda

Necromunda és un joc d'escaramusses entre bandes ambientat en un ciutat eixam imperial, l'eixam Primus, el més gran del planeta Necromunda. El resultat de segles de indústria han fet d'ell un món ple de residus tòxics i núvols àcids, i per això la gent viu en ciutats segellades. El joc te lloc a les parts més profundes de l'eixam Primus, nivells on la influència del governador Gerontius Helmawr no arriba pràcticament, i on les cases rivals lluiten per aconseguir les escasses riqueses que hi ha al submón.

Les cases principals s'agrupen a la part superior de l'eixam, el pinacle, on la vida és tot luxe, amb palaus, aire net i tot tipus de comoditats. Entre el pinacle i la resta de l'eixam hi ha un mur adamantí, que es fa servir de frontera, i des de on es controla el pas de gent i mercaderies. Aquest pas es coneix com El Mur. Sota aquest hi trobem la part coneguda com la ciutat eixam, on hi ha sis cases més, que no tenen reconeguts els privilegis ni tenen el mateix status que les cases nobles. Aquestes sis cases controlen la industria i el comerç amb les cases superiors i competeixen entre elles per poder i privilegis, guardant les seves fronteres, les
seves tradicions i constantment lluitant amb les altres cases.
Aquestes cases no es barregen entre elles i tenen el territori molt ben delimitat i protegit. La lluita entre les cases no sol ser de guerra oberta, i tot i que qualsevol incident pot provocar una escaramussa, el més normal és que els atacs tinguin com objectius fàbriques o tallers. Donat que incomplir un contracte està molt mal vist, si aquests atacs tenen èxit, pot suposar que el contracte passi a una altra casa amb el increment de beneficis i poder. Les cases que lluiten són les sis següents:

Casa Orlock - Coneguda com la casa de Ferro, donada la gran quantitat de fundicions que controla, obtenen molt ferro de tota la quantitat de deixalles que hi ha al submón. De vegades, aquesta mineria tan intensiva ha provocat que parts de la ciutat s'enfonsin, provocant terratrèmols i enfonsant d'altres cúpules en el procés. Aquesta casa ha controlat des de fa molt el subministre total de tot l'equipament del casa noble Ulanti des que van aconseguir treure el contracte a la casa Delaque destruint les línies de subministres de combustible en una sèrie d'atacs. Ara les dos cases aprofiten qualsevol ocasió per a desacreditar-se i fa 5 anys, el Lord Haggen Orlock va ser assassinat pels Delaque. Les relacions entre les dos cases no poden ser més tenses.

Casa Goliath - El domini de la casa Goliath es troba a les parts més profundes i tòxiques del nivell. Les seves fàbriques contribueixen i molt a alts nivells de pol·lució i calor, i és normal trobar boires tòxiques i núvols de vapor negre. Els Goliath han de ser durs i resistents per poder viure en aquestes condicions, i consideren la resta de cases dèbils, tot i que en realitat totes estiguin exposades a la duresa del submón. Tot i així els Goliath estan molt orgullosos de la seva condició física. La resta de cases els veuen com bàrbars, caòtics. El fet que tinguin pous de lluita i tinguin festes com la Festa dels caiguts, la seva aparença amb les cadenes i els pinxos com a part de la indumentària no hi ajuda. Pels Goliath la força és la mesura d'un home.

Casa Escher - Aquesta casa és única en la seva composició, tot i que com a institució funciona igual que la resta de cases, controlada per una família i les persones més properes. Tot i així, aquesta casa te la peculiaritat que està formada quasi completament per dones. Els pocs homes de la casa són inútils i pràcticament es poden considerar discapacitats, potser degut a una falla en la línia genètica de la casa.  Sigui com sigui no pinten res dins el dia a dia de la casa. La casa ha treballat molt aquest aspecte de manera que aquest desequilibri poblacional ja no es veu com una debilitat. Les dones de la casa Escher són arrogants i miren a tots els homes amb superioritat, això és encara més pronunciat quan parlem de la casa Goliath, a qui consideren simples. Les dos cases són enemigues i els enfrontaments a les fronteres de les dos cases són habituals.

Casa Van Saar - La casa reconeguda per la qualitat dels seus productes tècnics. No és que tinguin accés a tecnologies més avançades que la resta de cases, ja que la tecnologia a l'Imperi no progressa massa, però els processos de fabricació i els acabats són els millors. Les cases nobles paguen un extra pels productes Van Saar i és per això que és la casa més rica d'entre les 6 cases. Els Van Saar tenen fama de ser ordenats, seriosos i amb poc sentit de l'humor, i com la resta de cases, tenen un estil de vestir particular. Vesteixen granotes ajustades que els protegeixen de l'entorn de l'eixam, reduint al màxim la pèrdua d'humitat,  canviant de color segons hi hagi manca d'oxigen o toxines perilloses.

Casa Delaque - La casa Delaque es beneficien d'un tracte especial amb la casa imperial Helmawr, a qui proporcionen no només material sinó també informació. Els espies de la casa Delaque operen per tot l'Eixam, espiant totes les cases. Es diu que membres de les famílies de les cases, fins i tot de cases nobles, es troben en nòmina dels Delaque. La resta de cases sospiten de la casa Delaque i la seva aparença no ajuda gaire a dissipar aquesta reputació d'espies de dos cares: solen vestir llargs abrics amb moltes butxaques on poden amagar de tot, fins i tot armes. La majoria són calbs i pàl·lids, amb veus xiuxiuejants, i quasi tots porten ulleres de visió nocturna o implants oculars per protegir-se els ulls, una debilitat molt comú en els membres d'aquesta casa. El seu territori és particularment fosc, perfecte per a la gent que amb intencions poc clares i amb mètodes críptics.

Casa Cawdor -  La casa Cawdor són el bastió del Culte de la Redempció, que profetitza la fi del món. Tot i que la casa te simpatitzants arreu de l'eixam , per a la casa és una religió oficial, i de vegades se'ls coneix com a la Casa de la Redempció. L'actitud envers les altres cases ve molt influenciada per les seves creences. Tenen prohibit mostrar la cara en públic, i solen portar màscares prou elaborades, amb dissenys estranys o extravagants. La redempció exigeix un codi de conducta molt estricte, aquells que se'l salten solen ser expulsats i marginats, i qualsevol que no segueixi el seu credo és considerat infidel. No cal dir que la relació amb la resta de cases és molt tensa. Es diu que els Cawdor donen suport als fugitius redempcionistes d'altres cases de forma encoberta.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Descent: Aventura 7 – informe d'aventura part 3

Tercera part de la aventura: Andira mà Rúnica, Karnon el Yeti, Nanuk el bàrbar, i Tetherys l’arquera, intenten lliurar al mon del Dimoni Mizrael amb una espasa maleïda, que després hauran de destruir també.

 

Nanuk, recuperat de les greus ferides de la mantícora, salta a través del portal i agafant embranzida decapita d’un sol cop d’espasa la mantícora que restava i un home bèstia. Els caps rodolen per la sala... El líder rugeix a la manada, intentant recuperar-los de la sorpresa, però el seus crits es tornen udols de dolor quan Andira el carbonitza fins els ossos, deixant una pudor a carn i pel cremats que se sent per tota la masmorra. El pànic es pot veure en els ulls dels homes bèstia, i Karnon, recuperat gràcies al poder de l’escarabat màgic, aprofita i esclafa dos homes bèstia més, trencant-los com si fossin ninos. Quan tot sembla que ha acabat, dues fletxes travessen la sala, una es clava a l’esquena de l’últim home bèstia que intenta fugir i l’altra passa més enllà, enfonsant-se profundament en el gos infernal que s’amagava al passadís, deixant-lo estès a terra. Una somrient Tetherys recarrega l’arc, junt al portal. En uns segons la sala ha quedat neta, només els herois dempeus, rodejats de monstres morts, per un moment, es prenen un descans, creuen les mirades, i somriuen. El moment és interromput quan un parell d’esquelets treuen el cap per la cantonada, disparant dues fletxes, una d’elles es clava al costat de Karnon, que molest es gira per enfrontar-s’hi.


Andira llença un raig d’energia pura cap a l’esquelet, que queda envoltat de flames i cau a terra, només per tornar-se a aixecar segons després com si res, davant la mirada incrèdula de tothom.  Karnon carrega contra el mateix esquelet, destrossant-lo aquest cop sí, i aprofitant l’embranzida, colpeja el líder home bèstia, qui no sembla immutar-se i respon amb un rugit desafiant. Menys sort te l’home bèstia junt a ell, qui cau travessat per les fletxes de Tetherys. Enrere, Nanuk aprofita i trenca un altre segell màgic, que fa brillar l’espasa amb més força encara.


El líder home bèstia, veient els cossos destrossats dels seus antics companys de manada entra en un estat de ràbia i ataca Karnon, qui no pot evitar rebre tot de cops d’urpes i mossegades que el deixen molt malferit i sagnant. Veient la oportunitat, el fetiller llença un parell de projectils d’energia que malmeten encara més Karnon, fent-lo trontollar. A l’altra banda del passadís, l’espasa reclama l’energia vital de Nanuk, moment que la Naga aprofita per treure el cap per la cantonada i llençar-li un conjur, ferint-lo lleugerament. Nanuk li llença una mirada que promet una mort propera.


Andira, bocabadada davant la força demostrada pel líder home bèstia, no encerta les paraules i el conjur que llença no te cap efecte. Karnon, molt al contrari, desfoga tota la seva ràbia en el líder, colpejant-lo amb la porra fins a matxucar-lo, deixant-lo estès a terra, on segueix colpejant-lo fins que el cos queda fet a miques. Tetherys s’acosta a Andira i a Karnon, quan un mag surt per la cantonada.- Compte! – exclama Tetherys. La reacció d’Andira no pot ser més ràpida i letal: el mag encara no ha acabat de pronunciar el seu conjur i unes flames blaves l’envolten i el consumeixen en un no-res, sense crits, sense dolor, només una pila de cendres. En una altra sala, Nanuk s’enfronta a la Naga. L’espasa intenta una i una altra vegada trobar el cap del monstre, però els reflexes de la Naga estan per sobre dels cops de Nanuk. Poc a poc el cos del bàrbar va sent rodejat per les anelles, immobilitzant-li les cames i lentament esclafant-lo.



La Naga acosta el cap per rematar-lo d’una mossegada – Ja etsss meu- diu. – No! – interromp Nanuk – Tu ets meva – L’espasa dibuixa un arc a l’aire, enfonsant-se en el cap de la Naga profundament. Nanuk s’obre pas a través del cos de la Naga com qui talla un arbre, un cop rere un altre. Els trossos encara es convulsionen al terre mentre el bàrbar s’allunya, banyat en sang.

Andira, Tetherys i Karnon avancen fins una cantonada, on Andira els atura amb un gest. – Aranyes- diu, i tot seguit llença un raig d’energia que les aranyes esquiven. 




Alertades, aquestes avancen, la primera es troba amb una fletxa travessant-li el cap abans de poder ni atacar, la segona, fent servir el cos de la seva companya de cobertura, esquiva un segon raig d’energia de Andira i la fereix, inoculant-li verí, deixant una ferida amb un color verdós molt lleig. Nanuk, a l’altra banda, corre per la masmorra, i nota una fiblada a les costelles, fruit de la maledicció de l’espasa. –M’he de donar pressa- pensa.


Tetherys corre fins la porta que fa cantonada i en obrir-la troba un munt de monedes d’or que cobreixen dues runes de pedra. Tant bon punt s’ha omplert les butxaques de monedes trenca els dos segells, que brillen durant uns segons i s’apaguen com havien fet els altres. Rere d’ella, Andira avança i projecta una flamarada que devora l’aranya que quedava viva, assegurant la posició. Al seu costat se situa Karnon, qui somriu i aprofita la calma per beures una poció i respirar una mica. Nanuk, per la seva banda, segueix corrent per reunir-se amb la resta del grup, agafant una poció del terra que algun aventurer menys afortunat deuria perdre. De sobte l’espasa comença a emetre una llum molt intensa, tremolant de poder, emanant poder en forma d’un halo vermellós i Nanuk l’ha de subjectar amb més força. El bàrbar traga saliva – M’he de donar pressa –pensa mentre mira l’espasa.

Els nostres herois corren per la masmorra, ara sospitosament buida, dirigint-se cap a la porta que guardava el gegant. Karnon obre la porta lateral a Nanuk, que la travessa corrents, quedant tots dos junt a Tetherys a l’encreuament.
– On és Andira?- pregunta Nanuk.
– A creuat un dels portals mentre veníem cap aquí, pocions suposo – respon Tetherys.
Mentrestant, i sense que els nostres herois sospitin res, el Senyor Suprem fa servir la seva màgia negra per aixecar els cossos morts dels servents que no han tingut sort en vida.



Andira torna ràpidament, carregada de pocions, i Karnon decideix fer el mateix, desapareixent d’un salt dins el portal. Andira, Nanuk i Tetherys queden davant la porta, junt a l’enorme cadàver del gegant, mort fa estona.
El Senyor Suprem segueix aixecant esquelets en la llunyania.


Andira, Nanuk i Tetherys es miren entre ells i preparen les armes amb nerviosisme.
- Esperem Karnon, no?- xiuxiueja Tetherys. Andira i Nanuk assenteixen.
Al poc, el portal s'activa, i apareix Karnon.
- Endavant! – crida Andira, donant una puntada de peu a la porta. Un click sona immediatament i un escarransit núvol de gas surt del terra i sense ni cobrir el peus d’Andira es comença a dispersar ràpidament, sens dubte una trampa en mal estat. Un vent gemega sobtadament, i una veu cruel al final de la sala parla: Com goseu portar aquesta espasa aquí, us destruiré per la vostra insolència!


Dos homes bèstia es llencen sobre Andira, ferint-la i desconcentrant-la del conjur que estava preparant. Un d’aquests és abatut immediatament per una fletxa i l’altre per un cop d’espasa de Nanuk, deixant la via oberta a Karnon, qui agafant embranzida entra i connecta un fortíssim cop al pit de l’Ogre al centre de la sala, abatin-lo. Contra tot pronòstic, aquest es torna a aixecar i amb un rugit envia d’un sol cop a Karnon de tornada volant damunt de la resta de companys, quedant fora de la sala. Mentrestant, la resta de guardaespatlles de Mizrael es llencen sobre Nanuk i Andira, que aturen tots els atacs amb facilitat, fins i tot interceptant i fulminant un Alatallant, que acaba incinerat als peus d’Andira.



Lluny d'aquest combat, dos fetillers arriben per liderar els esquelets aixecats pel Senyor Suprem.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Battle Bunker OOP

Aquests últims dies hem estat enfeinats muntant i preparant tota l'escenografia que tenim, propi i heretada (gràcies Oscar). A la entrada de avui tenim el Battle Bunker de Games Workshop.

M'ha costat molt trobar una imatge a la xarxa de la capsa original i la única que tinc l'he trobat a El Descanso del Escriba.



El kit està format per uns mòduls de plàstic, comuns a tota la gama d'escenografia de la 2ª Edició i a Necromunda, i unes peces de cartró que encaixaven amb els mòduls.

Hem emprimat els mòduls amb l'espai Uniform Grey de The Army Painter. Després s'ha fet un pinzell sec de Fortress Grey. Algunes parts s'han pintat de Boltgun Metal, com les escales i altres de Screaming Bell(un bronze de Workshop que és brutal).  També s'hi ha fet un efecte corrosió amb la pintura Technical de Games Workshop Ryza Rust.




En acabat hem fet un bany de tinta amb Badab Black. 









Com a extra, un avenç del següent edifici on estem fent servir un esquema diferent.




dilluns, 23 de març del 2015

Descent: Naga

Tot i que tenia fetes les fotografies de les Nagues, encara no havia tingut temps de fer una entrada per presentar-les. Últimament hem estat concentrats en les flotes de Gothic i en un mega-inventari de miniatures de Fantasy per començar uns exercits per jugar al Army of Arcana.

Les Nagues son uns monstres de la caixa bàsica de Descent 1ª Edició. Son una figura senzilla i molt resultona amb una cara molt a lo "Grace Jones" que li dona un aspecte aterridor.


La primera Naga, la verda, la va pintar el Manel fa molt de temps fent servir degradats verds amb un resultat molt bo. Després va pintar els ulls daurats amb l'iris vertical que li dona un toc molt sinistre. Finalment li va aplicar un Dipping Soft Tone per relatar les ombres.



Em tocava pintar les altres dues Nagues, una de elles líder. Per tant, una de elles havia de ser vermella. Com que dos dels meus arxienemics son els taxis i les vespes(l'insecte malvat, no les motos) vaig escollir el groc i negre com a colors per la Naga restant.

Amb això en ment vaig emprimar una Naga amb el l'esprai Dragon Red i l'altre(la taxi) amb l'esprai blanc de Workshop i després amb el Daemonic Yellow de The Army Painter. He descobert que el esprai groc no te la força suficient per quedar viu i és més convenient emprimar de color blanc prèviament, sempre de forma fina.

A la Naga Vermella se li va fer un pinzell sec amb Fiery Orange de GW i després un bany de tinta vermella. Els anells es van pintar amb Storm Blue per l'anell exterior i Regal Blue per l'anell interior. 

A la Naga groga se li van fer uns anells exteriors en negre i els anells interiors amb el Charandon Granite.





Seguidament es van pintar els els ulls i la boca d'uns colors que contrastessin amb el color de la Naga. Vermell en el cas de la groga i verd clar amb el de la vermella. La boca es va pintar amb Skull White i Tentacle Pink.


Per acabar es va pintar la cresta de les Nagues, Bleached Bone en el cas de la groga i Zandri Dust de les noves Bases de GW per la vermella.


Un cop acabades se li va aplicar Dipping Strong Tone a les dues Nagues.


Finalment se li va aplicar vernís Purity Shield de GW que li dona un acabat setinat que és més proper al aspecte humit que hauria de tenir un rèptil com la Naga.





Les tres Nagues juntes preparades per matar herois.